Saltar al contenido →

Què és el Rorschach?

El test de Rorschach és la prova psicodiagnòstica de personalitat més important entre les “projectives”, és a dir aquelles que no estàn basades en un qüestionari, i conté elements cognitius de gran valor.

Coneguda també com “el test de les taques de tinta”, consisteix en exposar al subjecte deu làmines blanques estandarditzades, amb una taca quasi simètrica al mig, algunes impreses amb tinta negre, d’altres en negre i vermell i d’altres en color.

De la mateixa manera que als núvols o a les cendres és possible distingir figures, es demana al subjecte que digui què podria ser la taca que se li presenta, i s’avaluen les seves respostes mitjançant un sistema molt complex de qualificació de cada resposta, que després s’aboca en un full de dades especialment dissenyat per això.

En el nostre cas, el sistema d’interpretació de les dades és el Sistema Comprehensiu de J. Exner Jr., estès per tot el món i amb importants bases de dades que permeten la investigació i la constant aparició de noves troballes. Està basat en una gran quantitat de dades empíriques de les quals se estudia la fiabilitat, validesa, consistència temporal, etc., dades estadístiques i estudis normatius. Rorschach Workshops aporta per a la investigació un fons de més de vuit mil protocols, fons realment important per a la validació de la prova.

Entre els aspectes completament singulars que valora la prova hi ha l’anomenada “Constel·lació del Suïcidi”, que ofereix dades molt fiables sobre la ideació autolítica o sobre el risc imminent d’una actuació en aquest sentit. Aquesta escala està basada en l’estudi de protocols passats a persones que posteriorment s’han suïcidat o bé han fet un intent seriós d’autolisi.

La prova aporta molta informació pel que fa a l’estil d’operar mentalment del subjecte, el seu grau de rebuig a la examinació, la seva labilitat emocional, cóm afronta els problemes, la distorsió en la percepció de la realitat, el tipus d’actitud activa o passiva davant el devenir vital, el seu equilibri davant la situació actual i també a llarga durada, la complexitat intel·lectual, l’ús de l’intel·ligència o de la emoció en la resolució de problemes, la presència o no de recel, agressivitat, tristesa, la seva flexibilitat per adaptar-se a situacions noves, el tipus d’auto-observació, el grau de egocentricitat, etc.